Skip to main content
or search all Shakespeare texts
Back to main page

Cymbeline - Act 1, scene 6

Cite

Navigate this work

Cymbeline - Act 1, scene 6
Jump to

Act 1, scene 6

Scene 6

Synopsis:

Iachimo arrives in Britain and begins his attempt to seduce Imogen by telling her that Posthumus is betraying her with prostitutes. She turns on Iachimo in fury when he advises her to take revenge on Posthumus by becoming Iachimo’s lover. Iachimo then claims he slandered Posthumus only to test her. She forgives the slander and agrees to keep in her bedroom that night Iachimo’s trunk that he says is filled with jewels and precious ornaments.

Enter Imogen alone.

IMOGEN 
0593  A father cruel and a stepdame false,
0594  A foolish suitor to a wedded lady
0595  That hath her husband banished. O, that husband,
0596  My supreme crown of grief and those repeated
0597 5 Vexations of it! Had I been thief-stol’n,
0598  As my two brothers, happy; but most miserable
0599  Is the desire that’s glorious. Blessed be those,
0600  How mean soe’er, that have their honest wills,
0601  Which seasons comfort. Who may this be? Fie!

Enter Pisanio and Iachimo.

PISANIO 
0602 10 Madam, a noble gentleman of Rome
0603  Comes from my lord with letters.
IACHIMO  0604  Change you,
0605  madam?
0606  The worthy Leonatus is in safety
0607 15 And greets your Highness dearly.
He gives her a letter.
IMOGEN  0608  Thanks, good sir.
0609  You’re kindly welcome.
IACHIMOaside 
0610  All of her that is out of door, most rich!
0611  If she be furnished with a mind so rare,
0612 20 She is alone th’ Arabian bird, and I
0613  Have lost the wager. Boldness be my friend.
0614  Arm me, audacity, from head to foot,
0615  Or like the Parthian I shall flying fight—
0616  Rather, directly fly.
IMOGEN reads:  0617 25He is one of the noblest note, to whose
0618  kindnesses I am most infinitely tied. Reflect upon
0619  him accordingly as you value your trust.
0620  Leonatus.

p. 47
0621  So far I read aloud.
0622 30 But even the very middle of my heart
0623  Is warmed by th’ rest and takes it thankfully.—
0624  You are as welcome, worthy sir, as I
0625  Have words to bid you, and shall find it so
0626  In all that I can do.
IACHIMO  0627 35 Thanks, fairest lady.—
0628  What, are men mad? Hath nature given them eyes
0629  To see this vaulted arch and the rich crop
0630  Of sea and land, which can distinguish ’twixt
0631  The fiery orbs above and the twinned stones
0632 40 Upon the numbered beach, and can we not
0633  Partition make with spectacles so precious
0634  ’Twixt fair and foul?
IMOGEN  0635  What makes your admiration?
IACHIMO 
0636  It cannot be i’ th’ eye, for apes and monkeys
0637 45 ’Twixt two such shes would chatter this way and
0638  Contemn with mows the other; nor i’ th’ judgment,
0639  For idiots in this case of favor would
0640  Be wisely definite; nor i’ th’ appetite—
0641  Sluttery to such neat excellence opposed
0642 50 Should make desire vomit emptiness,
0643  Not so allured to feed.
IMOGEN 
0644  What is the matter, trow?
IACHIMO  0645  The cloyèd will,
0646  That satiate yet unsatisfied desire, that tub
0647 55 Both filled and running, ravening first the lamb,
0648  Longs after for the garbage.
IMOGEN  0649  What, dear sir,
0650  Thus raps you? Are you well?
IACHIMO  0651  Thanks, madam, well.
0652 60 (To Pisanio.Beseech you, sir,
0653  Desire my man’s abode where I did leave him.
0654  He’s strange and peevish.
p. 49
PISANIO  0655  I was going, sir,
0656  To give him welcome.He exits.
IMOGEN 
0657 65 Continues well my lord? His health, beseech you?
IACHIMO  0658 Well, madam.
IMOGEN 
0659  Is he disposed to mirth? I hope he is.
IACHIMO 
0660  Exceeding pleasant. None a stranger there
0661  So merry and so gamesome. He is called
0662 70 The Briton Reveler.
IMOGEN  0663  When he was here
0664  He did incline to sadness, and ofttimes
0665  Not knowing why.
IACHIMO  0666  I never saw him sad.
0667 75 There is a Frenchman his companion, one
0668  An eminent monsieur that, it seems, much loves
0669  A Gallian girl at home. He furnaces
0670  The thick sighs from him, whiles the jolly Briton—
0671  Your lord, I mean—laughs from ’s free lungs, cries “O,
0672 80 Can my sides hold to think that man who knows
0673  By history, report, or his own proof
0674  What woman is, yea, what she cannot choose
0675  But must be, will ’s free hours languish for
0676  Assurèd bondage?”
IMOGEN  0677 85 Will my lord say so?
IACHIMO 
0678  Ay, madam, with his eyes in flood with laughter.
0679  It is a recreation to be by
0680  And hear him mock the Frenchman. But heavens
0681  know
0682 90 Some men are much to blame.
IMOGEN  0683  Not he, I hope.
IACHIMO 
0684  Not he—but yet heaven’s bounty towards him might
0685  Be used more thankfully. In himself ’tis much;
p. 51
0686  In you, which I account his, beyond all talents.
0687 95 Whilst I am bound to wonder, I am bound
0688  To pity too.
IMOGEN  0689  What do you pity, sir?
IACHIMO 
0690  Two creatures heartily.
IMOGEN  0691  Am I one, sir?
0692 100 You look on me. What wrack discern you in me
0693  Deserves your pity?
IACHIMO  0694  Lamentable! What,
0695  To hide me from the radiant sun and solace
0696  I’ th’ dungeon by a snuff?
IMOGEN  0697 105 I pray you, sir,
0698  Deliver with more openness your answers
0699  To my demands. Why do you pity me?
IACHIMO  0700 That others do—
0701  I was about to say, enjoy your—but
0702 110 It is an office of the gods to venge it,
0703  Not mine to speak on ’t.
IMOGEN  0704  You do seem to know
0705  Something of me or what concerns me. Pray you,
0706  Since doubting things go ill often hurts more
0707 115 Than to be sure they do—for certainties
0708  Either are past remedies, or, timely knowing,
0709  The remedy then born—discover to me
0710  What both you spur and stop.
IACHIMO  0711  Had I this cheek
0712 120 To bathe my lips upon; this hand, whose touch,
0713  Whose every touch, would force the feeler’s soul
0714  To th’ oath of loyalty; this object which
0715  Takes prisoner the wild motion of mine eye,
0716  Fixing it only here; should I, damned then,
0717 125 Slaver with lips as common as the stairs
0718  That mount the Capitol, join gripes with hands
0719  Made hard with hourly falsehood—falsehood as
0720  With labor; then by-peeping in an eye
p. 53
0721  Base and illustrous as the smoky light
0722 130 That’s fed with stinking tallow; it were fit
0723  That all the plagues of hell should at one time
0724  Encounter such revolt.
IMOGEN  0725  My lord, I fear,
0726  Has forgot Britain.
IACHIMO  0727 135 And himself. Not I,
0728  Inclined to this intelligence, pronounce
0729  The beggary of his change, but ’tis your graces
0730  That from my mutest conscience to my tongue
0731  Charms this report out.
IMOGEN  0732 140 Let me hear no more.
IACHIMO 
0733  O dearest soul, your cause doth strike my heart
0734  With pity that doth make me sick. A lady
0735  So fair, and fastened to an empery
0736  Would make the great’st king double, to be partnered
0737 145 With tomboys hired with that self exhibition
0738  Which your own coffers yield, with diseased ventures
0739  That play with all infirmities for gold
0740  Which rottenness can lend nature; such boiled stuff
0741  As well might poison poison. Be revenged,
0742 150 Or she that bore you was no queen, and you
0743  Recoil from your great stock.
IMOGEN  0744 Revenged?
0745  How should I be revenged? If this be true—
0746  As I have such a heart that both mine ears
0747 155 Must not in haste abuse—if it be true,
0748  How should I be revenged?
IACHIMO  0749  Should he make me
0750  Live like Diana’s priest betwixt cold sheets,
0751  Whiles he is vaulting variable ramps,
0752 160 In your despite, upon your purse? Revenge it.
0753  I dedicate myself to your sweet pleasure,
0754  More noble than that runagate to your bed,
p. 55
0755  And will continue fast to your affection,
0756  Still close as sure.
IMOGEN  0757 165 What ho, Pisanio!
IACHIMO 
0758  Let me my service tender on your lips.
IMOGEN 
0759  Away! I do condemn mine ears that have
0760  So long attended thee. If thou wert honorable,
0761  Thou wouldst have told this tale for virtue, not
0762 170 For such an end thou seek’st, as base as strange.
0763  Thou wrong’st a gentleman who is as far
0764  From thy report as thou from honor, and
0765  Solicits here a lady that disdains
0766  Thee and the devil alike.—What ho, Pisanio!—
0767 175 The King my father shall be made acquainted
0768  Of thy assault. If he shall think it fit
0769  A saucy stranger in his court to mart
0770  As in a Romish stew and to expound
0771  His beastly mind to us, he hath a court
0772 180 He little cares for and a daughter who
0773  He not respects at all.—What ho, Pisanio!
IACHIMO 
0774  O happy Leonatus! I may say
0775  The credit that thy lady hath of thee
0776  Deserves thy trust, and thy most perfect goodness
0777 185 Her assured credit.—Blessèd live you long,
0778  A lady to the worthiest sir that ever
0779  Country called his; and you his mistress, only
0780  For the most worthiest fit. Give me your pardon.
0781  I have spoke this to know if your affiance
0782 190 Were deeply rooted, and shall make your lord
0783  That which he is, new o’er; and he is one
0784  The truest mannered, such a holy witch
0785  That he enchants societies into him.
0786  Half all men’s hearts are his.
IMOGEN  0787 195 You make amends.
p. 57
IACHIMO 
0788  He sits ’mongst men like a descended god.
0789  He hath a kind of honor sets him off
0790  More than a mortal seeming. Be not angry,
0791  Most mighty princess, that I have adventured
0792 200 To try your taking of a false report, which hath
0793  Honored with confirmation your great judgment
0794  In the election of a sir so rare,
0795  Which you know cannot err. The love I bear him
0796  Made me to fan you thus, but the gods made you,
0797 205 Unlike all others, chaffless. Pray, your pardon.
IMOGEN 
0798  All’s well, sir. Take my power i’ th’ court for yours.
IACHIMO 
0799  My humble thanks. I had almost forgot
0800  T’ entreat your Grace but in a small request,
0801  And yet of moment too, for it concerns.
0802 210 Your lord, myself, and other noble friends
0803  Are partners in the business.
IMOGEN  0804  Pray, what is ’t?
IACHIMO 
0805  Some dozen Romans of us and your lord—
0806  The best feather of our wing—have mingled sums
0807 215 To buy a present for the Emperor;
0808  Which I, the factor for the rest, have done
0809  In France. ’Tis plate of rare device and jewels
0810  Of rich and exquisite form, their values great.
0811  And I am something curious, being strange,
0812 220 To have them in safe stowage. May it please you
0813  To take them in protection?
IMOGEN  0814  Willingly;
0815  And pawn mine honor for their safety. Since
0816  My lord hath interest in them, I will keep them
0817 225 In my bedchamber.
IACHIMO  0818  They are in a trunk
0819  Attended by my men. I will make bold
p. 59
0820  To send them to you, only for this night.
0821  I must aboard tomorrow.
IMOGEN  0822 230 O no, no.
IACHIMO 
0823  Yes, I beseech, or I shall short my word
0824  By length’ning my return. From Gallia
0825  I crossed the seas on purpose and on promise
0826  To see your Grace.
IMOGEN  0827 235 I thank you for your pains.
0828  But not away tomorrow.
IACHIMO  0829  O, I must, madam.
0830  Therefore I shall beseech you, if you please
0831  To greet your lord with writing, do ’t tonight.
0832 240 I have outstood my time, which is material
0833  To th’ tender of our present.
IMOGEN  0834  I will write.
0835  Send your trunk to me; it shall safe be kept
0836  And truly yielded you. You’re very welcome.
They exit.